Richard Nixon va dimitir com a president per les escoltes il.legals de Watergate. Mai més no va tornar a la política i el seu partit tampoc li va trobar feina pública, rellevant o irrellevant. Als Estats Units l'ètica compte. A Catalunya no. Narcís Serra serà imposat per la Diputació socialista de Barcelona com a president de Caixa Catalunya aquestes tristíssimes Idus de març. El Nixon català tambè va dimitir per escoltes il.legals fins i tot al rei. Com a vicepresident coordinava els "Cien años de honestidad" de Felipe González amb mitja dotzena de socialistes a la presó com el lladre públic Santiago Roldán. Pitjor el terrorisme d'Estat del misteriós Señor X creant els Gal a la Bodeguilla de La Moncloa. Anava a la presó el vescomte José Barrionuevo i acaba d'ingressar Rafael Vera. Com a primer secretari del PSC va organitzar la castració del socialisme català, amb l'ajut afilat del ganivet d'Ernest Lluch, perdent grup parlamentari i instaurant la discriminació fiscal racista contra Catalunya que encara patim.
 
Amb aquesta fulla tacada de mals serveis al país, Pasqual Maragall no s'ha atrevit donar-li carrec polític. Les "mans netes" de Josep Lluís Carod Rovira tampoc li haurien permès. Però els socialistes van orats per la superbia del poder. Perderan Barcelona per pura dessidia, en mans de l'anestesista Joan Clos i el seu Fòrum dels Especuladors. Ara han caigut al sot de l'infern del Forat del Carmel que ha deixat ben tocat Joaquim Nadal. Els socialistes són caritatius amb els diners públics i han trobat una feina irrellevant al Nixon català com a director de museus. De museus en sap tant com de caixes així que amb un rentat ràpid d'un any, obliguen a dimitir a Antoni Serra Ramoneda per a instaurar-lo com a president de la segona caixa de Catalunya. Amb La Caixa no han pogut. Però la feina callada de Serra Ramoneda professionalitzant Caixa Catalunya, seguint criteris d'eficiència a les inversions i formant una direcció professional anirà per terra en el temps que tardi en bastir una menjadora socialista, amb inversions per als amiguets i contractes als militants necessitats. Junt a la cartilla caldrà presentar carnet del PSC, igual com a totes les empreses públiques que controlen.
 
Poca cosa es pot fer excepte dimitir, verb desconegut en la política catalana. L'endemà de l'elecció de Narcís Serra com a president de la nova menjadora socialista de Caixa Catalunya jo dimitiré com a secretari del Premi Catalunya d'Econnomia que patrocina Caixa Catalunya, Ja sé que els corruptes s'en riuen. Josep Antoni Duran Lleida no aguanta els pets de satisfacció a la seva suite de l'Hotel Palace, però el fiscal li hauria de demanar algun dia com s'ho fa per viure de multimilionari si mai no ha treballat. Narcís Serra segur que riurà igual de panxacontent, doblement feliç perquè no hi seré i a més podrà premiar els seus amics que mereixen una bona bossa per estar al costat del poder.
 
Els catalans lliures eren més tossuts davant la corrupció. Boccaccio admirava Pere II el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor: "Un rei tan gran, un senyor liberal i beningne, compassiu, tothom celebrà molt la humanitat del rei. Obrant així es conquisten els ànims dels súbdits, es dóna exemple de bones obres i s'adquireixen les fames eternes. A la qual cosa avui pocs o ningú tenen l'art de l'enteniment estès car en la major part els senyors s'han tornat cruels i tirans." D'aquest conte medieval, Shakespeare va fer la seva comèdia "Molt soroll per a no res" amb un guarda anomenat Vergés "gràcies a Déu tan honest com qualsevol home viu, és a dir un home gran però cap més honest que jo." "Palabras" respón en castellà Dogberry. Certament, però paraules que queden davant un mal governant que despullarà una caixa sanejada per glorificar la vanitat de qui tot li està permès, raó d'Estat de les altes il.legalitats de Nixon i del Nixon català.


Josep C. Vergés
6.3.05

 
Saving Nixon (versió en anglès)

Socialists are charitable with public money and found an irrelevant post for the Catalan Nixon as museum director
 
Richard Nixon resigned as president for the illegal Watergate wiretaps. He never came back into politics nor did his party find him public employment, relevant or irrelevant. Ethics mean something in the USA. Not in Catalonia. Narcis Serra will be imposed by the regional socialist government of Barcelona as president of the savings bank Caixa Catalunya these sad Ides of March. The Catalan Nixon also resigned for illegal wiretapping, including the king. As vice-president he coordinated the "Hundred Years of Honesty" of Felipe Gonzalez with half a dozen socialists in jail like public crook Santiago Roldan. Worse was the State terrorism of mysterious Mister X creating the GAL in the little cellar of the president's residence La Moncloa. Viscount Jose Barrionuevo ended up in jail and now Rafael Vera has also been imprisoned. As first secretary of the PSC he organised the castration of Catalan socialism, with the sharp help of Ernest Lluch's knife, cutting off their parliamentary group and installing the racist fiscal discrimination we still suffer.
 
With his dirty sheet of bad service to his country, Pasqual Maragall did not dare give him a political appointment. The "clean hands" of Josep Lluis Carod Rovira would not have allowed it anyway. But socialists are maddened by the arrogance of power. They will lose Barcelona through pure neglect in the hands of anaesthetic mayor Joan Clos and his Forum of Speculators. Now they have fallen into the hell hole of the Carmel Tunnel disaster which has left Joaquim Nadal badly wounded. Socialists are charitable with public money and found an irrelevant post for the Catalan Nixon as museum director. He knows as little of museums as of savings banks so with a quick laundering lasting only one year, they are forcing the resignation of Antoni Serra Ramoneda to install him as head of Catalonia's second savings bank. They couldn't manage the first La Caixa. But the quiet work of Serra Ramoneda professionalizing Caixa Catalunya, following efficiency criteria in investments and forming a professional management will go under as soon as the socialist pork barrel is ready, with investments for cronies and contracts for party members in difficulties. Socialist party cards will now be required identification as happens in all public companies they control.
 
There is little one can do but resign, an unknown verb in Catalan politics. The day after the election of Narcis Serra as president of the new socialist pork barrel of Caixa Catalunya I will resign as secretary of the Catalan Economics Prize sponsored by Caixa Catalunya. I know the corrupt will just laugh. Josep Antoni Duran Lleida cannot stop farting in satisfaction in his suite at Hotel Palace, but the prosecutor should one day ask how he manages to live like a multimillionaire when he has never worked. Narcis Serra will surely laugh full bellied, doubly pleased I won't be there and that now he can award the prize to his friends who deserve a good purse for being next to power.
 
Free Catalans were more stubborn about corruption. Boccaccio admired Peter II the Great, son of James I the Conqueror: "Such a great king, a liberal and benign ruler, compassionate, everyone celebrates the humanity of the king. Acting this way he conquers the hearts of his subjects, giving example with good works and acquiring eternal fame. This is rarely or never the case in the majority of rulers who are become cruel tyrants." From this medieval story, Shakespeare made his comedy "Much Ado About Nothing" with a headborough called Verges, "thank God I am as honest as any man living, that is an old man and no honester than I." "Palabras" (words) answers in Spanish Constable Dogberry. Yes merely words, but words that remain in the face of a bad ruler who will strip a viable savings bank to glorify his vanity believing he can do as he pleases, raison d'Etat of the high crimes of Nixon and the Catalan Nixon.


Josep C. Vergés
6.3.05