El 6 de desembre de 1934, Miquel Badia, des del seu exili d’Orleans, havia signat un manifest en el qual, tot fent recaure la responsabilitat del fracàs de l’alçament del 6 d’octubre, d’una manera absoluta, damunt del govern de la Generalitat, al qual acusava de no haver volgut preparar-se militarment quan n’era l’hora i d’haver-se acovardit quan, malgrat la manca de preparació, va decidir tirar al dret, propugnava que Estat Català se separés de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

• Manifest de Miquel Badia

«Si ara no proclamem la independència de Catalunya, és perquè no voldrem. Que escoltin les nostres autoritats aquest clam que surt del nostre fons; obrers, intel·lectuals, idealistes que batega dins vostre un anhel de llibertat: a les armes per la República Catalana.»

La Nació Catalana (6-10-1934)
Òrgan del Partit Nacionalista Català

«A grans crits, amb veus ronques de tant esforçar-se, la multitud enardida demanava la llibertat de Catalunya. El poble català, els obrers, exigien la República Catalana. Es demanava que fos hissada la bandera de l’estel solitari i es cridava a cor: Visca Catalunya socialista!»

Testimoni d’Àngel Estivill, del Bloc Obrer i Camperol, recollit per Fèlix Cucurull al llibre:
Catalunya, republicana i autònoma (1931-1936)
Edicions de la Magrana. Barcelona, 1984.

«És avui que cal proclamar la República Catalana. Demà potser fóra tard.»

Manifest llançat per l’Aliança Obrera (6-10-1934)