Mateu Joan i Florit  (Mateu “Marió” natural i vesí de sant Joan)

FOC I FUM

Aquesta setmana passada he fet la meva feina periodística per Can Picafort al municipi de Santa Margalida, un lloc on, com a la majoria de pobles de la vorera de mar hi trobes gent de totes les races i nacions. Com que vaig amb caminadors a una velocitat molt reduïda, tenc temps de saludar a molta de gent, que a més me mira quan veu la meva forma pausada de caminar.

Me trob amb uns alemanys i els dic. -Bon dia. Ells me responen i me diuen: -Que sou espanyol? No els responc, jo som un català de Mallorca. -I Mallorca que no és Espanya? me demanen. Mallorca és una colònia d’Espanya. Fa 300 anys, els castellans ocuparen aquesta terra i encara hi són, espolien i roben els nostres diners i d’aquesta manera ells van bons, mentre aquí la sanitat, l’ensenyança, les infraestructures totes, tenen molt que desitjar. Sabiem que els espanyols havien robat durant 300 anys a les seves colònies d’America i que eren molt lladres, però no sabiem que Catalunya, Valencia i Mallorca fossin colònies d’Espanya i que els espanyols continuessin espoliant colònies. Mos despedim, però l’endemà el mateix matrimoni m’atura pel carrer i me diuen. -Eh, català, mos va agradar molt la teva explicació. No en sabiem res. Moltes gràcies.

El mateix dia veig un home d’edat, gran i gros i ja l’he escomès. -Bon dia mallorquí. Si que som mallorquí, i de Muro. Mira la meva senalleta i diu: I que dus aquí. Això és l’Estel, va 28 anys que el faig. -Feia temps que no els veia, me diu. -Ten regalaré un, i si t’agrada no ten prives, només es un euro vint cada dues setmanes. Idò el m’envies a Muro, el te pagaré pel banc.

Però no tot són flors i violes. Entr a un bar de la vorera de mar i l’amo que és un foraster, me diu. -No el vull a aquest diari catalanista. I que el puc deixar pels teus clients, li deman. Si, deixau lo per aquí. -Jo no se perquè sou anticatalanistes, els dic, si el Rei en Jaume era català i va engegar als moros fora de d’aquí. No, diu un altre, el Rei en Jaume era el Rei d’Aragó, Catalunya només era un contat. Si, els dic jo, però com que els aragonesos estaven terra endins, no tenien vaixells ni barques, els Rei en Jaume va venir amb els catalans que en tenien moltes. I la gent no sap que contestar.

És important saludar a la gent, i saludar-la en català. Els mallorquins, valencians i catalans s’alegren, els forasters contesten: Buenos dias, però els estrangers contesten: Bon dia. I me trob un matrimoni que em pensava que eren alemanys i me contesten; per favor, parleu-nos anglès que som danesos. -I que en pensau dels de Grenlàndia que volen ser independents de Dinamarca. Ok, no hi tenim res en contra. I jo pens. Si a un espanyol li parles de la independència d’Euskadi o de Catalunya, se posa més furiós que un serbi i te diu de tot.

Retorn a la pàgina principal