Ni una palada més de ciment a la nostra roqueta!
Tots aquells que a lo llarg dels últims 50 anys ha contribuït a destrossar Mallorca són i seran persones non grates dins lla memòria del poble mallorquí.
La nostra illa (i encara se vol seguir fent) ha estat irreparablement mutilada i poc importa l’adjectiu.
Polítics, especuladors, poble apàtic i consentit, tothom és responsable.
I sora l’eufemisme de “crear riquesa”, s’ha espoliat la terra fins el paroxisme.
No podem posar una palada més de ciment, ni públic ni privat. Al contrari, cal esfrorç i imaginació per mirar de refer tant de malbé
Les generacions de mallorquins que ens han precedit veurien, si visquessin avui, amb molt d’esglai, com els contemporanis embogits han malmès, inexorablement la nostra illa.
Si fa 25 anys haguessin posat fre i seny, ara no ens veuriem abocats al carreró sense sortida, no veuriem com la economia i la societat mallorquina se’n va en orris.
I ara què? Calumniats, insultats aquells que fa 30 anys ens oposavem a tanta destrucció en marxa, vem com el temps ens dona la raó.
Ara, la desfeta és proporcional a la inversió destructiva, a les fallides i malestar social que va en augment.
Que podem demanar ara als nostres polítics? Que siguin valents i coherents, Que no escatimin esforços. Que siguin valents. Les forces reaccionàries endevinen temps difícils i jugaran fort en aquestes hores difícils. Però cal que actuïn. Lesgeneracions futures ens ho agrairan. No escolteu cants de sirena. Selvau Mallorca. Ara i sempre.
Si, salvau Mallorca (la noatra estimada roqueta) de la degradació de l’entorn natural. La progressiva degradació dels nostres espais naturals és un fet inqüestionable. Nombrosos factors, entre ells la pràctica abusiva en les pastures i en la extracció de llenya han agreujat aquest fenomen. Tot i això, els darrers anys, la degradació dels espais naturals a Mallorca s’ha accentuat de forma alarmant a causa dels incendis forestals i a la implantació de residències humanes en els espais més valuosos
Per altre banda, l’afluència massiva de turistes, ocasiona canvis radicals a Mallorca i provoca la degradació de les zones forestals.
La demanda turística en constant augment, lafany de l’home de la ciutat per posar-se en contacte amb la natura, i també –val dir-ho- els poderosos interessos dels especuladors del sòl, han motivat la construcció massiva de noves urbanitzacions, sovint localitzades en indrets boscosos, realitzades a vegades ense el més mínim control urbanístic.
El resultat no podia ser altre que una forta degradació dels ecosistemes forestals, la recuperació dels quals és, en la majoria dels casos, quasi be impossible.
Indrets que per la seva importància ecològica mai l’home havia d’haver desequilibrat, foren urbanitzats de manera salvatge. La consciència ecolòica que ha sorgit a Mallorca és veritablement encoratjadora.