Esquema de la filosofia antiga
Filosofia antiga (s. VII – s. I aC)
La filosofia s'origina en l'àmbit de la Grècia antiga i les seves colònies mediterrànies.
L'univers hel·lènic i la llengua grega perduren, durant tota l'edat antiga, com a garantia de la cultura.
Els grans temes de la filosofia antiga són: l'origen de les coses; el coneixement i la veritat; la naturalesa de l'home i de la societat, i el predomini de la racionalitat abstracta.
Filosofia presocràtica (c. 624-470 aC)
Es desenvolupa a les colònies gregues d'Àsia Menor i a la Magna Grècia.
Es caracteritza pel trànsit de l'explicació mítica al a racionalitat autònoma i per la recerca d'un origen o arkhé que permeti l'explicació racional de les coses.
Les principals escoles són: la milèsia, la pitagòrica, l'eleàtica, l'atomista i la pluralista.
Els principals pensadors són Parmènides d'Elea i Heràclit d'Efès.
Filosofia clàssica (470-324 aC)
Atenes és el centre cultural d'Occident.
Els sofistes mostren una nova preocupació per l'home i la societat.
Oposició als sofistes.
Nova investigació sobre l'ànima i el coneixement humans.
Mètode socràtic o maièutica.
És deixeble de Sòcrates
Exposa, mitjançant diàlegs, la teoria de les idees.
Funda l'Acadèmia.
És deixeble de Plató.
Planteja una síntesi sistemàtica de la filosofia.
Teoria del a substància i del canvi.
La seva obra, d'importància fonamental, influeix en tota la cultura occidental.
Funda el Liceu
Filosofia hel·lenística o neoplatònica (324 – 31 aC)
Extensió hel·lenística de la cultura clàssica i auge de Roma.
Influència de l'Acadèmia platònica i del Liceu aristotèl·lic.
Atenes cessa d'ésser el principal centre cultural.
Importància científica d'Alexandria.
Les principals escoles hel·lenístiques són: l'estoïcisme (Zenó), l'epicureisme (Epicur, Lucreci) i l'escepticisme (Pirró d'Èlide).
Rellevància del neoplatonisme i de la filosofia de Plotí(teoria de l'emanació).
