Esquema de la filosofia medieval
Filosofia medieval (s. VI dC – s. XIV)
Decadència de la cultura clàssica i dissolució de l'Imperi romà d'Occident.
Els grans textos grecs es conserven a Bizanci; els savis musulmans i els jueus d'al-Andalus els recuperaran per a Occident (Avempace, Averrois, Maimònides).
Es caracteritza per:
1. Relacions constants amb la nova fe cristiana: formació d'una filosofia d'orientació cristiana.
2. Influència de l'Església catòlica i del es escoles eclesiàstiques.
3. Influència de les universitats.
4. Gran varietat de solucions filosòfiques que impedeix parlar d'una filosofia medieval única.
Patrística (s. II dC – s. VII)
Iniciada durant l'edat antiga, protagonitza el trànsit cap a l'edat mitjana.
Apologistes:
· Defensa de la fe front a les primeres heretgies.
· Principals pensador: Orígenes i Tertul·lià.
Pares de l'Església:
· Síntesi entre les veritats de la fe i la tradició filosòfica.
· Lluita contra les heretgies i el gnosticisme.
· Pares de l'Església d'Occident: sant Ambròs, sant Agustí d'Hipona, sant Gregori I, sant Geroni.
· Pares de l'Església d'Orient: sant Atanasi, sant Basili, sant Joan Crisòstom, sant Gregori Naciancè.
Sant Agustí d'Hipona
· Màxim representant de la filosofia patrística cristiana.
· Influència del neoplatonisme.
· Teoria de la il·luminació.
· Valor de l'amor i de la voluntat.
· Filosofia cristiana de la història.
Filosofia cristiana de tipus sistemàtic per:
· Desenvolupament de la societat medieval.
· Auge de les universitats.
· Poder de l'Església catòlica.
Creació del “mètode escolàstic”:
· Qüestions i disputes ordenades.
· Ús d'autoritats de la Bíblia.
· Ús dels textos de filòsofs antics.
Evolució:
· Primera escolàstica (s. IX – s. XI).
· Alta escolàstica (s. XII – s. XIII).
· Baixa escolàstica (s. XIV – s. XV).
Sant Tomàs d'Aquino realitza la gran síntesi de les filosofies clàssica i cristiana.