|
A
l'extrem sud-oest del Matarranya, i per tant de la Franja, es
troba el poble d'Aiguaviva de Bergantes, la llengua pròpia del
qual és la mateixa que la de la resta de la Franja, si bé amb
moltes peculiaritats, cosa que dóna a la parla local un caràcter
molt singular. Malauradament cada cop més cal parlar en passat.
Com que ningú —amb comptades excepcions— en aquestes contrades
s'ha preocupat de promocionar i dignificar com calia la llengua
del país, aquesta, mancada de l'autoestima dels parlants i d'un
mínim de bases sòlides, ha anat erosionant-se i perdent vitalitat,
fins al punt que el menor embat li resulta letal. Ho podem veure
actualment: en els darrers temps s'han establert a Aiguaviva —amb
el recolzament de l'ajuntament— un gran nombre de llatinoamericans,
principalment argentins, amb les seves famílies, cosa que ha estat
funesta per a la pervivència de la llengua. I no és que aquesta
gent siguin culpables de res, però objectivament és un fet que,
en la situació actual, contribueixen a l' extinció, d'una manera
accelerada, de la llengua.
En tot cas que serveixin aquestes línies per donar fe dels fets
i perquè si hi ha algú que vulgui entonar el "mea culpa" —per
la desídia mostrada vers la parla pròpia— ho faci.
J.T.
Article publicat al fòrum de la Franja de Ponent de Vilaweb.com
El parlar
d'Aiguaviva
|