Dijous 24 de març a les 6 de la tarda a la casa de la cultura de Les Borges Blanques
Presentació de la III Trobada d'Estudiants dels Paisos Catalans (CEPC - Alternativa Estel), cineforum i xerrada "repressió a ponent" amb diferents casos Tora, 12 d'octubre 2001, Joan Albert, ...
Finalment, la resolució al
recurs emesa el passat 21 de gener de 2005 per la secció vuitena
de l'Audiència Provincial de Barcelona, presidida per Jesús María
Barrientos Pacho, junt a Francisco Orti Ponte i Jesús Navarro
Morales, ha declarat culpable el jove independentista de Bellmunt
d'Urgell acusat de danys i desordres públics durant l’Onze de
Setembre de 2001 a Barcelona.
La resolució es remunta al judici del 21 de
juliol de 2004, quan María Jesús Manzano Meseguer, la jutgessa
de la Sala Penal número 20 de Barcelona, va declarar-lo culpable.
La sentència condemnava al jove a 21 mesos de presó, que no haurà de complir, i a indemnitzar amb 2.878 euros a Banesto i 376 euros
a Banc Sabadell; a més a més, l'obligava a pagar una multa de
3 euros al dia durant 18 mesos (o 9 mesos de presó). En cas de
no pagar la multa i les indemnitzacions l’acusat hauria d'entrar
a presó, tot i no comptar amb antecedents penals, ja que la suma
de la pena és superior a 24 mesos (un total de 30). No acceptant
la sentència, considerada d’injusta, i entenent que l’única sentència
possible era l’absolució, el dimecres dia 8 de setembre de 2004
es va presentar el recurs.
Ratificada la sentència, el Comitè de Suport
fa la següent valoració:
Les proves que oferia l'acusat,
així com els testimonis que va presentar, donaven una versió coherent
i ajustada a la realitat. Per contra, els jutges han preferit
creure l’única prova presentada per l’acusació: la declaració
d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que oferia una versió
inconcreta, poc creïble i amb pocs detalls.
A més a més, les indemnitzacions a pagar per
part pel jove a les entitats bancàries no van ser defensades per
un pèrit durant el procés. Així mateix, tampoc es van oferir cap
tipus de proves que avalessin que el jove fos responsable dels
fets, més enllà del testimoni.
Des del Comitè de Suport pensem que la sentència
és injusta i que respon a criteris purament polítics. Resolucions
com aquesta palesen la parcialitat i l’ús polític que es fa de
l’aparell judicial espanyol.
Entenem que la sentència no només afecta el
jove condemnat, sinó al conjunt de l’esquerra independentista.
D’aquesta manera queda demostrat, un cop més, que el sistema judicial
i policíac espanyol està al servei d’uns interessos polítics determinats,
que pretenen mantenir l’actual status quo, al marge de la justícia
social i sense dubtar ni un moment a criminalitzar els joves que
alcen la seva veu, sotmetent-los a fortes condemnes i càrregues
econòmiques.
Queda palès, doncs, que ni la clara innocència sobre els fets
de què s’acusa el noi és suficient per evitar una condemna que,
tal com veiem darrerament en molts altres casos, el que fa és
estigmatitzar ideologies i no comportaments.
9 de febrer de 2005, comarques de Ponent (Països
Catalans)
Comitè de Suport al Joan Albert
Comunicat d'agraiment:
Amb aquestes línies voldria agrair el suport que
he rebut de família, amics/gues, companys/es, col.lectius, organitzacions.
i especialment a les persones han organitzat, col.laborat o assistit
als actes de suport que s'han realitzat últimament. També a tothom
que m'ha ajudat a difondre el cas i la injustícia que suposa patir
una sentencia d'aquest tipus, basada en un muntatge policíac.
Recordant que el procés judicial resta obert, voldria aprofitar
per informar que el dia 21 de gener finalment l'Audiència Provincial
de Barcelona estudiarè el recurs que vam presentar i en pocs dies
es sabrà la resolució. Com podreu imaginar-vos no tinc cap mena
de confiança en la seua justícia i menys després de la farsa de
judici del que considero que vaig ser objecte.
Em solidaritzo amb tots/es els que han patit i pateixen la repressió,
la violència i la injustícia d'aquests estats imperialistes i
capitalistes. Que no ens esborrin els somriures, és el que més
mal els hi fa.
Pensar, Crear, Poder Popular!
Una abraçada revolucionària a tots/es!
